Biografía

Prensa

El País Quadern, 6 abril 2006
2006. Sobre la exposición en la galería Àmbit. Barcelona.

L'abstracció en els tapissos de Teresa Lanceta

JOSEP CASAMARTINA I PARASSOLS

Àmbit Galeria d'Art
Consell de Cent, 282, Barcelona

Teresa Lanceta (Barcelona 1951) des d'un bon començament va triar els teixits com a medi propi utilitzant tota mena de tècniques com ara el brodat, el cosit a ma o a maquina. El teixit en teler manual, l'estampat. l'apedaçat, i fins i tot el sargit, i ha sabut mantenir-s'hi amb una coherència excepcional, refractaria a si és de moda o no en l'ambient artístic contemporani o si el tèxtil és suficientment acceptat als grans museus i als circuits comercials de l'art. No obstant aixó, ha tingut el reconeixement del Museo Reina Sofia, que l'any 2000 li va organitzar una gran exposició dedicada als seus teixits marroquins. Peró Lanceta. tot i ser barcelonina i apreciada per crítics com Calvo Serraller, Juan Manuel Bonet, Victória Combalia, o Antoni Mari, injustament aquí no acaba de ser del tot coneguda, en canvi, ha fet mòltes mes exposicions a Madrid. Després d'una primera individual al Museu d' Art de Tarragona el 1983, no exposaria a Catalunya fins sis anys després al Museu Tèxtil i de la Indumentària de .Barcelona, on va presentar l'interessant mostra titulada La alfombra roja, amb peces originals marroquines al costat de les versions lliures que ella havia fet inspirant-s'hi. I no tornaria apareixer en cartellera fins a l'any 2000 amb la mostra Tejida Abstracción, que va passar desapercebuda al Museu Tèxtil de Terrassa. La segona individual barcelonina no arribaria fins ara fa dos anys a la galeria Atelier amagada al barri de Gracia. Ara, la galeria Àmbit ha tingut l'encert de presentar els tapissos de Lanceta fets entre 1999 i 2004, i és tot un esdeveniment. Per conèixer millor l'obra de la autora es pot consultar la seva web teresalanceta.com. Si escombréssim cap a casa, podríem situar Lanceta com a hereva directa de la classe de tapís de l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i del bon fer de Tomàs Áymat, fugint dels horrors esfilagarsats que van seguir després, peró resulta que ella no parteix d'aquesta tradició moderna catalana sinó que se situa voluntàriament en el treball anònim de les teixidores manuals marroquines. Tot i amb això, l'obra es sincretista i de forma constant s'hi uneix Orient amb Occident, el signe amb l'abstracció, i l'artesania ètnica amb la pintura de Klee, dels futuristes italians i, fins i tot, de Gustav Klimt.